dilluns, 12 de desembre del 2011

Som-hi amb la crisi

Aquests dies a la parada veus coses que fan pensar: 

  • Gent que paga el que sigui (dins d'uns límits) per estalviar-se el mínim de feina.
  • Gent que vesteix ulleres de sol cares, abrics cars, pantalons cars, laques (mig pot per anar a missa) i troben cara una caseta feta a mà pel pessebre (on l'artesà no recuperarà ni el 50% del que hauria de guanyar).
  • El dissabte a partir de les 8 del vespre no hi havia ningú al carrer (a les 10 hi havia Barça-Madrid), per contra els bars estaven plens.
  • El mateix dissabte tots vam veure 10 persones (com a mínim amb la samarreta ORIGINAL del seu equip de futbol -Jo també en tinc una-).
És cert que els bancs han provocat la crisi. És cert que els polítics han creat la crisi. És cert que no s'entenen  alguns sous, alguns extres són vergonyosos (dic alguns en els dos casos, perquè estic d'acord amb uns sous -de 1.000 € a 10.000- ). És cert que les retallades ens estan fotent a tots. 

Però també és cert que durant anys i panys hem estirat més el braç que la màniga, que continuem volent viure al mateix nivell de vida (dissabte entre birres, pomades i el sopar, a l'Atzucac hi van caure 20 €), tots volem que ens montin els mobles, ens rentin la roba, anar de vacances (si és a esquiar millor), anar a sopar a un bon restaurant, pendre-n's la nostra copa de cava o de vi bo, veure 20 tios córrer rera una pilota....

Aquesta crisi l'hem creat tots i fins que tots no ens asseguem i pensem què fem amb la nostra vida i la nostra economia (no la del país, la de casa) no en sortirem.


Anem a fer una cervesa?

2 comentaris:

  1. Fa unes setmanes a la tertúlia dels matins debatien sobre aquest tema, intentaré buscar-te l'enllaç... i Santiago Niño-Becerro n'ha escrit un llibre que té molt bona pinta (ja t'ho explicaré).
    De fet, tampoc cal ser un "llumbreres" per entendre com hem arribat fins aquí, per entendre que fins ara (i ara també) hem viscut amb 5 i gastant-ne 10.
    Serà que s'ha perdut el sentit de la paraula "estalviar"?

    ResponElimina
  2. No només hauríem de pensar amb el que gastem sinó també a on van a parar els cèntims que ens hem gastat. És a dir, per pagar menys comprem productes que no són nacionals, ens hauriem de fixar més en el " MADE IN", i gastarnos més els diners amb els productes de la nostra terra.

    ResponElimina