dimarts, 20 de desembre del 2011

De l'amor

Avui tornant de la universitat a casa he vist una parella de 45-50 anys asseguts a l'esplanada. Ell plorava. Ella l'abraçava. M'he imaginat mil històries al seu voltant: potser ella l'estava deixant, potser s'ha mort el seu fill, o el seu pare, o la seva mare, potser s'ha quedat sense feina, potser s'ha arruïnat, potser simplement necessitava plorar i que l'abracessin.

1 comentari:

  1. O potser... plorava perquè ell se n'havia adonat de que estava estimant més del que s'havia proposat estimar. (ja que mai ningú es proposa a un mateix estimar fins a un cert límit).

    ResponElimina