dimecres, 12 d’octubre del 2011

Els silencis dels avis

Una de les coses que em fascinen de l'oratòria dels nostres avis (els avis de tots) és el seu control del silenci. Un silenci que molts cops diu més que totes les paraules dites anteriorment o a posteriori, un silenci que fa un ressalt al ritme de la conversa. 
Lògicament els joves no controlem aquest silenci, de fet, potser no ens toca controlar-lo, potser ens toca de ser esfilagarsats, descompensats, esbojarrats, xerraires de mena... 
Sinó, com podriem valorar el silenci dels avis?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada