El meu problema amb els indignats

Hi ha gent que queda parada quan els dic que no segueixo en positiu el conflicte entre indignats i no-indignats.Però, per què m'hi oposo?

• Tal com passa amb els ocupes, uns tenen els ideals i els defensen amb coherència, però n'hi ha molts que són paparres que l'únic que fan és aprofitar un moviment social per treure'n profit polític, econòmic, social...
• Em costa molt creure que una revolució en aquests moments no hagi de tenir en compte la independència de Catalunya. Quina seria la situació econòmica, social, política a Catalunya si fos independent? Seria la mateixa que té actualment?
• Em pregunto qui hi ha darrere del moviment. Si no anem a votar guanya la dreta, aquella dreta que diuen odiar tant.
• No entenc que una gent que proclama ser anti-sistema es comunica amb iphones, blackberrys, mòbils amb internet... o que quan vas a una llibreria i mires com van distribuits els drets dels seus llibres t'adones que tots tenen copyright.
• Em fa gràcia la procedència d'uns quants indignats (funcionaris, fills de polítics, fills de gent que mou molts diners...). No vull dir amb això que ho siguin tots, ni molt menys, però és cert que això ja va ser el que va destrossar el moviment ocupa (quants cops hem sentit allò de "Aquest molt radical, radical però el dissabte porta la roba a la mama i el diumenge a dinar a casa els pares).
• No entenc que es pugui defensar un energúmens que priven els representants legals d'un poble d'accedir a la seva feina (d'això a casa meva se'n diu cop d'estat).
• No entenc que no es qüestioni ni l'església (tots a veure el Papa), ni la monarquia.

Aquestes són, entre d'altres, les raons que em fan oposar-me a aquest moviment (compte no defenso les actuacions ni del govern, ni dels banquers). Potser algun dia hi creuré, però han de canviar moltes coses.