Porcel

No sé perquè però en Porcel sempre m'ha caigut malament. Fa un mes o dos, passejant pel Llibre viu hi vaig trobar un llibre preciós:  Els condemnats. És la primera obra de teatre que va publicar i brilla per la seva qualitat. A partir d'aquesta lectura deliciosa, em poso a buscar i trobo un altre llibre su per casa La lluna i el "Cala llamp" que he deixat per quan tingui temps, les novel·les de vaixells m'avorreixen i he pensat que ja l'entomarem aquest estiu a l'ombra de la morera. Així doncs, vaig seguir cercant i, un altre cop al Llibre viu, hi vaig trobar Difunts sota els ametllers en flor, un llibre que des del viatge a Castelló m'ha acompanyat i m'ha fet gaudir com un boig de la ploma de l'escriptor d'Andratx. El segueixo tastant a petites cates, uns dos capítols per dia com aquell que agafa un flamet (allò que tota la vida n'hi hem dit tocinillos de cielo) i els assaboreix. La següent fita Porceliana serà Solnegre.