L'altre dia amb en Bernat vam anar a tocar a Sabadell. Es tractava de fer de músics i alguna glosa per encarrilar els alumnes d'un taller de glosa a cantar. Es tractava d'alumnes de primer d'ESO amb la seva timidesa per davant i amb els rols que cadascú tenia a la classe que s'endevinaven de lluny.
A l'hora de començar, els alumnes no eren del tot receptius, o si, de fet receptius sí però passius. Després de repassar uns quants temes (carn/peix, mar/muntanya, estiu/hivern, Sabadell/altres ciutats...) la cosa s'anava animant i molt.
Al segon torn, la cosa va ser més accentuada. Encara va anar més ràpid a funcionar i al final els nanos van modelar la glosa al seu gust (des de fer un vers per cap -és igual si han pactat la quarteta abans, de fet potser això feia més bé i tot- a dir-les per grups...), fins i tot va arribar el punt, orgàsmic, que s'aixecaven una colla de nanos perquè cadascú volia dir la seva.
I tot això per què? Doncs perquè la glosa té un element de cohesió i prestigi social.
Doncs endavant, no?
Gràcies, Pau. Reflexions molt encertades.
ResponElimina