El desvetllament és un acte complicat, és una mostra del que va representar en un moment la revolució festiva que hi va haver a Catalunya fa uns 25-30 anys. En aquell moment es reflexionava molt a l'entorn de la festa i en com es podia fer que una festa fos participativa. Això es veu reflectit ben clarament en el desvetllament, un acte que neix per fer que els gegants, els nostres estimats gegants, no desapareguéssin de la línia vital dels mataronins en aquells anys que separen l'adolescència de la paterintat, i s'ha aconseguit. Ara bé, quin és el problema? El problema és que vivim en una ciutat de 120.000 habitants, amb una xarxa de comunicacions prou accessible, amb un procés de canvi social on canvien les prioritats (es valora molt la quantitat i no la qualitat- visca IKEA)...
El problema principal però, és que durant molts anys hem estat mantenint un acte sense reflexionar al seu entorn, sense preguntar-nos quin paper té aquest acte a la nostra societat, sense plantejar-nos si ha d'evolucionar, si aquest acte no s'ha distorsionat, si la visió que té la gent de l'acte no ha mutat...
El problema ara és que ho volem arreglar amb un any, fins i tot menys. Compte que el desvetllament se'n va en orris i no el salvarem! Perquè no ens calmem? Perquè no obrim un procés de diàleg a mil bandes (ajuntament, colles, geganters, banda, protecció civil, gent del carrer, gent afina a les colles, gent de fora que ve a Les Santes pel Desvetllament, gent que viu aquest problema a altres llocs...)? Serà llarg, i durà molta fina, i potser no podrem acabar aquest estiu. Però és a partir d'aquest diàleg on podrem incidir a la nostra societat i on el desvetllament podrem fer que torni a ser un acte de qualitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada