Ahir va guanyar el PP i avui només es veuen missatges de desànim. Ai merda que ha guanyat el PP, òstia que tenen la majoria absoluta, collons que és més que absoluta... Amb això no anirem enlloc, és el conte del ploricó i no el de la persona de seny que davant d'una derrota tan gran no es rendeix.
Ara cal lluitar més que mai, agafar les coses i dir-les com toca. Toca una època que serà dura, de lluita, de dir no, de dir no hi estic d'acord, de dir per aquí no hi passo; però també uns anys de contradiccions (si som tan valents perquè collons no som independents?), potser ens cau un ministre català (aquest tampoc vindrà mai a Catalunya, però com a mínim ho admetrà)...
Companys ara no toca agafar les armes, ara no toca parlar català, ni lluitar per les esquerres, ni lluitar per la independència... Ara cal seguir parlant en català, seguir lluitant per les esquerres i per la independència i per Catalunya i per ser persones i no energúmens, i per tots aquells que ens han precedit, i per tots aquells que precedim...
Ara, més que mai, el que cal és anar-hi, anar-hi i anar-hi.
Molt bona reflexió!
ResponElimina