dilluns, 19 de març de 2012

Que venim dels grecs i els romans de vegades es torna estafa

L'altre dia, tot compartint una cervesa amb una amiga parlàvem de la tasca que han fet Joan Amades i els seus contemporanis. Alhora parlavem de la tradició, dels ritus. Aquesta amiga en un moment va fer una pregunta que em va fer reflexionar i alhora ha motivat que durant aquests dies el meu cap barrini "Però no vols dir que això deu venir de Virgili?" La meva resposta va ser que Virgili, així com va fer Homer o l'autor del Poema de Gilgamesh acaba recollint els fruits d'una tradició, d'unes pors, d'uns mites que la societat crea per superar aquestes pors per posar-les en una carcassa poètica, estil·lística que busca l'excelsitud. 
No dic que Virgili sigui pas dolent (Déu me'n guard de tal pecat), ni que no sigui un referent cultural per les nostres societats, sinó que potser és necessari que a les escoles, instituts, universitats s'ensenyi a valorar el que neix de la societat, allò popular del que no en podem determinar l'antiguitat. Tenim molt a veure amb els grecs i els romans però siguem conscients que abans d'aquests hi ha hagut moltes altres civilitzacions i que aquestes han construït també la nostra visió del món possiblement més global ja que tothom s'ha d'explicar allò que no entén i normalment no entenem el mateix.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada