diumenge, 19 de febrer del 2012

Potser ha mort algú en el llit on em gite

Potser ha mort algú en el llit on em gite, 
potser aquests llençols varen embolcallar, 
de moment, algun mort, un pobre mort incògnit, 
mentre se´n feia càrrec el Jutjat del seu cos; 
potser ha mort algú que venia a resoldre 
un assumpte, unes coses: algú ha mort, sense dubte, 
en el llit on em gite, una nit qualsevulla, 
lluny de la seua casa, del seu poble, dels seus, 
del corral i els geranis, de l´esposa, dels pares. 
Algun adolescent ha dedicat a Onan, 
de genolls en el llit, el seu càntic febril. 
Algú no s´ha gitat, passetjant per l´estança 
preocupat, fumant, despert tota la nit. 
Potser, alguna nit, ha parit una dona, 
ha plorat un infant, ha cridat una verge, 
s´ha perpetrat allò que en diuen adulteri. 
Potser, en aquest llit, va morir un infant. 


Vicent Andrés Estellés

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada