diumenge, 26 de febrer del 2012

Hi ha discos i discos

L'altre dia mirant cassetes vaig trobar un cassete casolà on hi ha gravat "La cançó més bonica del món". Un disc que personalment em va marcar molt. L'espectacle el vam veure el dia 31 de gener de 1994 al Palau de la música catalana (el dia que es va cremar el Liceu. Hi vaig descobrir una cançó que sempre he perseguit "Mossèn Joan de Vic".
Avui, l'he posat a la mini-cadena i just abans d'escoltar el Barça, n'he fet una escolta. M'ha tornat a agradar. El que m'ha agradat més però, ha sigut que quan al facebook he preguntat qui el tenia, molta gent ha respost i no tan sols oferint-lo, sinó explicant-ne anècdotes.

Demà el tornaré a escoltar i pendré notes de coses que m'interessen i coses que no.

Us convido a reescoltar-lo

1 comentari:

  1. Tengui, però en vinil.

    Jo tirava més cap a la Pataqueta ;)

    ResponElimina