Al voltant d'una taula

Avui a Manresa (aquest any no ha arribat a ser Manrússia) he assistit amb en Roger i la Marta a un espectacle protagonitzat per tres primeres espases de la música catalana (Carles Belda, Pep Gimeno "Botifarra" i Marcel Casellas), dos actors i un cuiner (no aconsegueixo recordar l nom, qui el sàpiga que el posi sisplau) al voltant de la paella o més ben dit al voltant de la taula i la cuina.

Una de les millors coses d'aquesta vida és jugar a arreglar el món i això en molts dels casos (tot i tractar-se d'un tema força oníric - potser d'aquí ve aquella frase d'"A la taula i el llit...-) es desenvolupa al voltant d'una taula ja sigui amb una cervesa, un plat, una Coca-Cola, una baralla de cartes, unes patates amb salsa espinaler... 

Ja fa temps que la Mariona i els meus amics saben que els dimecres a can Marfà són sagrats i que posar-los en dubte pot esdevenir l'orígen d'una discussió (això no vol dir que no estimi a la Mariona i als meus amics que no són geganters, sinó que és el meu moment de la setmana d'estar amb la colla). Si són sagrats és perquè al voltant d'una taula, amb una copa de cava o una ampolleta de graciosa, amb una torrada amb seitons o llonganissa parlem de coses: parlem de gegants i de Les Santes (de fet és el tema preferent), però també parlem de la factura de l'aigua, La Competencia, el Barça, les vacances d'un, la prenyamenta de l'altre... i és aquesta la causa que per mi els dimecres a la tarda-vespre són tan importants. És el dia d'arreglar el món, de veure uns amics que fa una setmana que no veig i que molts no saben ni la meitat del que passa pel meu cap, però que a la fi (fins i tot amb els que ens podem portar més malament) hi ha una relació d'apreci i fins i tot (això si que només en alguns casos) estimació. 

Ja veieu què passa al voltant d'una taula: un pot esdevenir molt feliç

La foto és d'en Xevi de fa ben poc.