dimecres, 6 de novembre del 2013

A petar bombos!



Diumenge, 5 anys després - si els números no van malament-, vaig pujar a la bonica vila d'Arbúcies. Vaig anar a l'escola de música (o això em van dir - per mi és, on cada any-) vaig recollir el tiquet del dinar, vaig saludar a tots els amics i coneguts, vam fer l'assaig de la peça conjunta (un ball anglès) i au, cadascú a un racó del poble a tocar una estona (potser hauriem de buscar una altra dinàmica - no vaig ser l'únic que va deixar el seu lloc per fer un tomb per veure els altres-). Un cop acabat, tots a la plaça, mentres uns feiem el vermut i esperàvem el famós ball de collir castanyes que ja no el fan, a la plaça un homenatge als bastoners del Canyet i la ronda, cadascú un tema i en acabat la peça conjunta, els segadors i alguns van tocar aquell himne espanyol. Cap a dinar. Dinar, sobretaula i cap al concert. En aquest moment va arribar l'hora de fer-la grossa: Tothom pujava tocava dos temes, aplaudiem i avall. I quan em va tocar vaig intentar trencar la dinàmica convidant a l'Àngel Vallverdú a col·laborar amb mi en un número que si m'hagués dit Carles Santos ens haguéssim forrat. Jo tocava una cançó d'un grup dels clàssics del rock català i ell anava dient "nena" i "yeah". Certament va ser un moment digne de recordar encara que sigui pel panxot de riure que ens vam fer tots.
Tot això perquè ho dic? Perquè fa 3 dies va sortir el disc dels Laietans i a l'enderroc li dediquen un bon article, afegint-hi referències a Canya d'or, en Manu Sabaté i l'Heura Gaya. Si la gralla està prenent mil camins i no es tanca en el món de 20 grallers que es coneixen tots, per què no ho pot fer el flabiol? Ho dic molt seriosament, cal que es faci de tot amb flabiol. I quan dic tot, vull dir tot. Fins i tot números de circ.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada