dimarts, 7 de maig de 2013

Kavafis i el procés d'independencia

Ahir vaig llegir aquest poema que em va recordar la situació actual de Catalunya.


TROIANS
Són els nostres, esforços de desventurats, 
són els nostres esforços com els dels Troians. 
Així que una mica d’èxit ens arriba,
així que ens redrecem una mica, 
ja comencem a tenir coratge i belles esperances.
Però sempre surt alguna cosa que ens detura.
Aquil·les al fossat es dreça davant nostre
i a grans crits ens intimida.
Són els nostres esforços com els dels Troians.
creiem ardits que amb decisió i audàcia
canviarem l’animositat de la fortuna
i restem a fora per tal de combatre.
Més quan arriba el moment crític,
La decisió i l’audàcia ens abandonen; 
la nostra ànima es torba, es paralitza;
i correm tot el llarg de les muralles
cercant la nostra salvació en la fuga.
No obstant és certa la nostra caiguda.
A dalt, als murs, ja s’inicia el plany.
Els records i els sentiments dels nostres dies ploren.
Amargament Príam i Hècuba ploren per nosaltres.

Cap comentari:

Publica un comentari