tag:blogger.com,1999:blog-46270673539508266942024-03-07T22:01:12.315-08:00Les meves cosesReflexions d'un enamorat de Catalunya, la llengua, Mataró i la música (entre d'altres).Trentohttp://www.blogger.com/profile/04304139152574553155noreply@blogger.comBlogger47125tag:blogger.com,1999:blog-4627067353950826694.post-74601410972008797792013-11-06T04:47:00.003-08:002013-11-06T04:47:49.330-08:00A petar bombos!<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-U4rLWKJQJ-w/Uno6T4vfpAI/AAAAAAAAAfU/0I-8mWOEkmY/s1600/arbucies_festa_del_flabiol_cartell2013.bmp" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://2.bp.blogspot.com/-U4rLWKJQJ-w/Uno6T4vfpAI/AAAAAAAAAfU/0I-8mWOEkmY/s1600/arbucies_festa_del_flabiol_cartell2013.bmp" /></a></div>
<br /><br />Diumenge, 5 anys després - si els números no van malament-, vaig pujar a la bonica vila d'Arbúcies. Vaig anar a l'escola de música (o això em van dir - per mi és, on cada any-) vaig recollir el tiquet del dinar, vaig saludar a tots els amics i coneguts, vam fer l'assaig de la peça conjunta (un ball anglès) i au, cadascú a un racó del poble a tocar una estona (potser hauriem de buscar una altra dinàmica - no vaig ser l'únic que va deixar el seu lloc per fer un tomb per veure els altres-). Un cop acabat, tots a la plaça, mentres uns feiem el vermut i esperàvem el famós ball de collir castanyes que ja no el fan, a la plaça un homenatge als bastoners del Canyet i la ronda, cadascú un tema i en acabat la peça conjunta, els segadors i alguns van tocar aquell himne espanyol. Cap a dinar. Dinar, sobretaula i cap al concert. En aquest moment va arribar l'hora de fer-la grossa: Tothom pujava tocava dos temes, aplaudiem i avall. I quan em va tocar vaig intentar trencar la dinàmica convidant a l'Àngel Vallverdú a col·laborar amb mi en un número que si m'hagués dit Carles Santos ens haguéssim forrat. Jo tocava una cançó d'un grup dels clàssics del rock català i ell anava dient "nena" i "yeah". Certament va ser un moment digne de recordar encara que sigui pel panxot de riure que ens vam fer tots. <br />Tot això perquè ho dic? Perquè fa 3 dies va sortir el disc dels Laietans i a l'enderroc li dediquen un bon article, afegint-hi referències a Canya d'or, en Manu Sabaté i l'Heura Gaya. Si la gralla està prenent mil camins i no es tanca en el món de 20 grallers que es coneixen tots, per què no ho pot fer el flabiol? Ho dic molt seriosament, cal que es faci de tot amb flabiol. I quan dic tot, vull dir tot. Fins i tot números de circ.Trentohttp://www.blogger.com/profile/04304139152574553155noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4627067353950826694.post-58882965186173790872013-09-12T14:04:00.004-07:002013-09-12T14:04:53.830-07:00Coses que he llegitSi no he escrit és, entre moltes altres raons, perquè aquest ha estat ple de lectures interessants. Intentaré fer-ne una llista (amb l'ajuda d'Instagram -sí, anava fent fotos). Com que he xalat com un boig, no faig ni comentaris. Preneu nota i llegiu-los:<br />
<ol>
<li>Laia, Salvador Espriu</li>
<li>Dos amics de vint anys, Sebastià Alzamora</li>
<li>Jo vull ésser glosador, Felip Munnar</li>
<li>El llibre de les Meravelles (encara a mà i abandonat pobret, Ramon Llull</li>
<li>Miracle a Llucmajor, Sebastià Alamora</li>
<li>Un ós panda al pas zebra, Roc Casagran</li>
<li>Rondalles, Joan Amades</li>
<li>L'Hèroe, Santiago Russiñol</li>
<li>Crist de 200.000 braços, Agustí Bartra (en el mateix estat que el llibre de les meravelles)</li>
<li>Fra Junoy i l'agonia dels sons, Jaume Cabré (el mateix)</li>
<li>Cançons d'amor i de pluja, Sergi Pàmies</li>
<li>Mirall trencat, Mercè Rodoreda</li>
<li>Agost, Tracy letts</li>
</ol>
Trentohttp://www.blogger.com/profile/04304139152574553155noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4627067353950826694.post-91711445987043566662013-06-06T01:43:00.001-07:002013-06-06T01:43:56.755-07:00El flabiol a l'escola una victòria o una pèrdua de temps<div style="text-align: justify;">
Dimarts, em van convidar a tocar a la primera trobada de flabiol a l'escola que es va fer a Mataró. Hi havia moltes coses interessants: </div>
<br />
<ul>
<li style="text-align: justify;"><b>Les escoles que ho feien:</b> Hi havia escoles, que per la zona de Mataró on estan situades, no tenen uns alumnes que cada dia vegin un flabiol ni els gegants de la ciutat; encara hi diria més, fins i tot hi ha una oposició a tot allò que implica tradició, català...</li>
<li style="text-align: justify;"><b>La normalització de l'instrument:</b> Aquesta pràctica que ara s'ha fet famosa a Catalunya, gràcies a la feina que estan duent a terme persones que es mereixen un senyor aplaudiment com és en Ferran Miquel, i que abans ja havien dut a terme a escoles de Mataró com és l'Anxaneta; implica entendre que el flabiol és un instrument útil per treballar l'expressió musical (després, potser seran 5 els nens que continuin estudiant flabiol però, ja els tindrem caçats).</li>
<li style="text-align: justify;"><b>El criteri de ciutat: </b>Mataró és una ciutat que durant anys ha sigut un dels resguards del flabiol, un instrument molt maltractat per culpa (entre altres coses) de la cobla i val la pena que no el perdem. Mireu què ha passat a Berga (la ciutat que diuen que tot ho fan bé) fent sonar una gaita gallega al mig de la Patum.</li>
</ul>
<div style="text-align: justify;">
Ep, i tot això de bon rotllo.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Què passa, surten notícies de l'acte i de cop hi ha un comentari que em deprimeix de cop:</div>
<div style="text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="color: #090908; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><i>Mireu d'estudiar altres coses, nens, perquè jo, tocant el flabiol, vaig morir pobre.</i></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="color: #090908; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><i><br /></i></span></div>
<blockquote class="tr_bq" style="text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="color: #090908; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">I penso que encara hi ha molta feina per fer.</span></blockquote>
Trentohttp://www.blogger.com/profile/04304139152574553155noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4627067353950826694.post-41279068118533644352013-05-07T00:05:00.000-07:002013-05-07T00:05:05.682-07:00Kavafis i el procés d'independenciaAhir vaig llegir aquest poema que em va recordar la situació actual de Catalunya.<br />
<br />
<br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: 'Times New Roman', Times, FreeSerif, serif; font-size: 18px; line-height: 24px; text-align: justify;">
<b><span lang="ES">TROIANS<o:p></o:p></span></b></div>
<div class="nota" style="font-family: 'Times New Roman', Times, FreeSerif, serif; font-size: 18px; line-height: 24px;">
Són els nostres, esforços de desventurats,<span class="apple-converted-space"> </span><br />són els nostres esforços com els dels Troians.<span class="apple-converted-space"> </span><br />Així que una mica d’èxit ens arriba,<br />així que ens redrecem una mica,<span class="apple-converted-space"> </span><br />ja comencem a tenir coratge i belles esperances.</div>
<div class="nota" style="font-family: 'Times New Roman', Times, FreeSerif, serif; font-size: 18px; line-height: 24px;">
Però sempre surt alguna cosa que ens detura.<br />Aquil·les al fossat es dreça davant nostre<br />i a grans crits ens intimida.</div>
<div class="nota" style="font-family: 'Times New Roman', Times, FreeSerif, serif; font-size: 18px; line-height: 24px;">
Són els nostres esforços com els dels Troians.<br />creiem ardits que amb decisió i audàcia<br />canviarem l’animositat de la fortuna<br />i restem a fora per tal de combatre.</div>
<div class="nota" style="font-family: 'Times New Roman', Times, FreeSerif, serif; font-size: 18px; line-height: 24px;">
Més quan arriba el moment crític,<br />La decisió i l’audàcia ens abandonen;<span class="apple-converted-space"> </span><br />la nostra ànima es torba, es paralitza;<br />i correm tot el llarg de les muralles<br />cercant la nostra salvació en la fuga.</div>
<div class="notaCxSpMiddle" style="font-family: 'Times New Roman', Times, FreeSerif, serif; font-size: 18px; line-height: 24px;">
No obstant és certa la nostra caiguda.<br />A dalt, als murs, ja s’inicia el plany.<br />Els records i els sentiments dels nostres dies ploren.</div>
<div class="notaCxSpLast" style="font-family: 'Times New Roman', Times, FreeSerif, serif; font-size: 18px; line-height: 24px;">
Amargament Príam i Hècuba ploren per nosaltres.</div>
Trentohttp://www.blogger.com/profile/04304139152574553155noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4627067353950826694.post-41720907260660412852013-04-30T09:50:00.000-07:002013-04-30T09:50:00.857-07:00Llibres a la tauletaPlans de futur, <i>Màrius Serra</i><br />
<br />
Un cop l'he acabat, el tinc posat per continuar gaudint de la portada.<br />
<br />
Camps abans de tot això, <i>Lolita Bosch</i><br />
<br />
El que he agafat tot seguit. És el llibre que va caure per sant Jordi i és molt interessant (Gira a l'entorn del narcotràfic i tot el que comporta a Mèxic).<br />
<br />
2666, <i>Roberto Bolaño</i><br />
<i><br /></i>
A conseqüència del llibre de la Lolita Bosch, torno a agafar el llibre de Bolaño per acabar-lo. Em falten la tercera, quarta i part de l'increïble llibre de l'escriptor.Trentohttp://www.blogger.com/profile/04304139152574553155noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4627067353950826694.post-14289965572875988622013-04-25T00:29:00.001-07:002013-04-25T00:29:05.023-07:00Visc en un país que es vol limitar a ser una ciutat<br />
<div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: justify;">Fa massa anys que Catalunya ha cedit el ceptre de la seva sobirania a Barcelona, una ciutat de grans distàncies. M'explico amb uns quants exemples:</div><div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;"></div><ul><li style="text-align: justify;">Quan mires quin és aquell <i>so Barcelona</i> que alguns venen, veus que si que hi ha la rumba (ritme ben català) però que a l'hora d'empeltar-la (agafo el mot empelt per referir-me a la fusió, tal com un cop va fer el Botifarra) han de creuar fronteres cap a la resta de la mediterrània (cosa que és bona - que bonic que seria un mar que unís) però, sobretot, cap als territoris del flamenc. Oblidant tots els gèneres, melodies... que té al seu voltant (ja sigui al principat, València, les illes, el nord de Catalunya, l'Ebre o la franja. I això ja no és tan bonic.</li>
<li style="text-align: justify;">Si el 27 de juliol (dia de Les Santes - per aquells que no sigueu de Mataró) aneu a la plaça de Sant Jaume, veureu que al balcó de la generalitat no hi haurà cap domàs. Llavors, servidor pensa que només el deuen penjar per la Diada i per sant Jordi (celebracions que agafen tot Catalunya) però, llavors hi tornes el dia de la Mercè i veus que el domàs està posat.</li>
<li style="text-align: justify;">Ahir es va fer públic que l'ANC (aquells que no accepten Mallorca) i Omnium organitzen un concert al camp nou el dia 29 de juny, diada de Sant Pere. Segurament, no han pensat que a bona part del país, el 29 de juny és el dia de la festa major i que si cadascú defensa la independència, no ho ha de fer només cridant i anant a un concert d'en Lluís Llach, sinó també ballant al seu poble quan és festa major, bevent la beguda que es beu en aquell poble i entenent que no és amb un sol moment que un país mostra múscul sinó amb la suma de molts petits moments.</li>
</ul><div style="text-align: justify;">Per il·lustrar aquest escrit un vídeo que ensenya un petit moment, on els crits es mesclen amb la tradició.</div><br />
Trentohttp://www.blogger.com/profile/04304139152574553155noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-4627067353950826694.post-73709750391154276092013-04-24T13:42:00.001-07:002013-04-24T13:42:41.702-07:00Les golfes<div style="text-align: justify;">
Les golfes estàn desordenades. Allà, les postals dels viatges, les fotos de les vivències, els barrets, mocadors, gots... de festes, els llibres i els discos no s'omplen de pols. M'agrada entrar constantment a les meves goles, al meu cap i veure els records de temps millors -i de pitjors - i tot veient les postals de Manacor (aquell viatge en tren, el posterior viatge en cotxe, el sopar i la glosada, la postglosada, l'endemà, les 12 hores, les 11 hores, els somnis, el retorn, els amics, els somriures, els riures, les complicitats...), la glosada de l'atzucac o alguna altra que hem fet últimament, l'anada a Sabadell per només sopar i veure amics... i tot això ho faig mentres escolto en Toti Soler, un músic que em té obsessionat amb el seu disc <i>cançons</i> on respassa les cançons del <i>Lliebeslied</i>.</div>
Trentohttp://www.blogger.com/profile/04304139152574553155noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4627067353950826694.post-3880892528954426652013-03-26T02:11:00.003-07:002013-03-26T02:11:27.699-07:00La tinc petita<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-NQcojdsqEOA/UVFmAHo8-bI/AAAAAAAAAZo/nA2bJIb3Fvs/s1600/regle.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="283" src="http://1.bp.blogspot.com/-NQcojdsqEOA/UVFmAHo8-bI/AAAAAAAAAZo/nA2bJIb3Fvs/s320/regle.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
O això diu en Javier Cercas de la meva llengua. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
El més trist de tot és que això surti de la boca d'un escriptor, que hauria de ser un amant de les llengües i que les hauria de considerar a totes iguals (per molt que n'escolleixi una per escriure). </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Però no, les llengües dels estats imperialistes i que pretenen mostrar la seva superioritat en tots els camps possibles són autoconsiderades els espais de civilitat, erudicitat i categoria (menyspreant la resta de llengües). </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Raons absurdes criticades per la majoria de lingüístes.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
No penso penjar les xerrades que fa Moreno Cabrera, sinó un poema de Brossa per mostrar que la nostra llengua de petita no en té res (i ho faig amb la versió de Poveda per tocar més els ous).</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<object width="320" height="266" class="BLOGGER-youtube-video" classid="clsid:D27CDB6E-AE6D-11cf-96B8-444553540000" codebase="http://download.macromedia.com/pub/shockwave/cabs/flash/swflash.cab#version=6,0,40,0" data-thumbnail-src="http://img.youtube.com/vi/dKe_vx1VWZs/0.jpg"><param name="movie" value="http://youtube.googleapis.com/v/dKe_vx1VWZs&source=uds" /><param name="bgcolor" value="#FFFFFF" /><param name="allowFullScreen" value="true" /><embed width="320" height="266" src="http://youtube.googleapis.com/v/dKe_vx1VWZs&source=uds" type="application/x-shockwave-flash" allowfullscreen="true"></embed></object></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
Trentohttp://www.blogger.com/profile/04304139152574553155noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4627067353950826694.post-13057576798057947122013-03-25T08:45:00.002-07:002013-03-25T08:45:40.286-07:00Cançons i persones<div style="text-align: justify;">
Des de sempre, i diria que com tothom, relaciono cançons amb persones. Persones que m'estimo i que quan sento, ja sigui volgudament o no, una cançó amb què les relaciono em venen al cap i em desperten un somriure, una llàgrima o fins i tot una rialla. Alguns ja no hi són però les cançons hi queden i continuen fregant el meu pavelló auditiu.</div>
Trentohttp://www.blogger.com/profile/04304139152574553155noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4627067353950826694.post-79457449526816527942013-03-21T04:42:00.001-07:002013-03-21T04:42:55.149-07:00D'escriptors bascos i aquestes coses<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-spNKp_Lvop0/UUryKRh5HnI/AAAAAAAAAZY/TeY2ZZ5Q-sM/s1600/el+que+mou+el+mon.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/-spNKp_Lvop0/UUryKRh5HnI/AAAAAAAAAZY/TeY2ZZ5Q-sM/s1600/el+que+mou+el+mon.jpeg" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
Fa uns anys, la meva mare em va regalar <i>El fill de l'acordionista</i> i el vaig deborar, després d'un concert de Jabier Muguruza a Badalona vaig descobrir un poema d'en Kirmen Uribe que es deia <i>Maite zaitut, ez</i>, al cap d'un temps passejant per Robafaves em vaig enamorar d'una portada i un quadre que hi havia a dins d'un llibre que es deia <i>Bilbao-New york-Bilbao</i>, una mica més tard vaig xalar molt amb els contes de l'Eider Rodríguez i a continuació <i>Jo també haguera cridat Germinal </i>i <i>Un tramvia a SP</i>, i ara, anant a la llibre fa dos dies vaig veure el nou llibre de Kirmen Uribe i a la butxaca. </div>
<div style="text-align: justify;">
En parlem quan l'acabi</div>
Trentohttp://www.blogger.com/profile/04304139152574553155noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4627067353950826694.post-46440705187612355702013-03-19T01:21:00.000-07:002013-03-19T01:21:49.670-07:00La revolució de la glosa<div style="text-align: justify;">
L'altre dia amb en Bernat vam anar a tocar a Sabadell. Es tractava de fer de músics i alguna glosa per encarrilar els alumnes d'un taller de glosa a cantar. Es tractava d'alumnes de primer d'ESO amb la seva timidesa per davant i amb els rols que cadascú tenia a la classe que s'endevinaven de lluny. </div>
<div style="text-align: justify;">
A l'hora de començar, els alumnes no eren del tot receptius, o si, de fet receptius sí però passius. Després de repassar uns quants temes (carn/peix, mar/muntanya, estiu/hivern, Sabadell/altres ciutats...) la cosa s'anava animant i molt. </div>
<div style="text-align: justify;">
Al segon torn, la cosa va ser més accentuada. Encara va anar més ràpid a funcionar i al final els nanos van modelar la glosa al seu gust (des de fer un vers per cap -és igual si han pactat la quarteta abans, de fet potser això feia més bé i tot- a dir-les per grups...), fins i tot va arribar el punt, orgàsmic, que s'aixecaven una colla de nanos perquè cadascú volia dir la seva.</div>
<div style="text-align: justify;">
I tot això per què? Doncs perquè la glosa té un element de cohesió i prestigi social.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Doncs endavant, no?</div>
Trentohttp://www.blogger.com/profile/04304139152574553155noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-4627067353950826694.post-50603660370910342042013-03-18T10:25:00.000-07:002013-03-18T10:25:47.724-07:00El cassete de la Magda<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-ghjk5S4JQDQ/UUdOElsgVbI/AAAAAAAAAZI/AH2qQgc9A84/s1600/cassette.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="226" src="http://2.bp.blogspot.com/-ghjk5S4JQDQ/UUdOElsgVbI/AAAAAAAAAZI/AH2qQgc9A84/s320/cassette.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
Fa uns anys, servidor, malalt d'asma i aquestes coses, va haver de marxar de Mataró amb la seva família a Olzinelles, a la casa dels masovers (si ho he acabat d'entendre) d'una masia que es diu can Nanes. A resultes d'això, la quefa de la meva mare a la guarderia de <i>can gasol</i> a gravar-me un <i>cassete</i> amb un seguit de cançons tradicionals, populars, religioses, del barça, infantils, d'amor, de guerra... Segons diu ma mare, aquest <i>cassete</i> el vaig fer sonar molts i molts cops. Ara, per casa en córren una o dues còpies que he passat a l'ordinador per fer feina i mirar de trancriure-ho (el cassete és molt bonic a la prestatgeria però, si tots en podem conèixer les seves canóns millor, no?) i amb l'Anna Viader n'anirem gravant unes quantes i publicant-les com aquell qui no vol res. Que cadascú les vagi agafant i en faci el que vulgui i si algú és bona persona i ens truca perquè les anem a cantar a algun lloc ho farem de molt bon grat.</div>
Trentohttp://www.blogger.com/profile/04304139152574553155noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4627067353950826694.post-45177153630146642782013-03-14T06:25:00.000-07:002013-03-14T06:27:12.105-07:00Porcel<div style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-ObL3FVtQQqQ/UUHQIWvC3KI/AAAAAAAAAY4/2jAoQ77TXps/s1600/entrega13.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="http://2.bp.blogspot.com/-ObL3FVtQQqQ/UUHQIWvC3KI/AAAAAAAAAY4/2jAoQ77TXps/s320/entrega13.png" width="225" /></a></div>
No sé perquè però en Porcel sempre m'ha caigut malament. Fa un mes o dos, passejant pel Llibre viu hi vaig trobar un llibre preciós: <i> Els condemnats</i>. És la primera obra de teatre que va publicar i brilla per la seva qualitat. A partir d'aquesta lectura deliciosa, em poso a buscar i trobo un altre llibre su per casa <i>La lluna i el "Cala llamp"</i> que he deixat per quan tingui temps, les novel·les de vaixells m'avorreixen i he pensat que ja l'entomarem aquest estiu a l'ombra de la morera. Així doncs, vaig seguir cercant i, un altre cop al Llibre viu, hi vaig trobar <i>Difunts sota els ametllers en flor</i>, un llibre que des del viatge a Castelló m'ha acompanyat i m'ha fet gaudir com un boig de la ploma de l'escriptor d'Andratx. El segueixo tastant a petites cates, uns dos capítols per dia com aquell que agafa un flamet (allò que tota la vida n'hi hem dit tocinillos de cielo) i els assaboreix. La següent fita Porceliana serà <i>Solnegre</i>.</div>
Trentohttp://www.blogger.com/profile/04304139152574553155noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4627067353950826694.post-87914364292859648132013-03-13T16:28:00.000-07:002013-03-13T16:28:12.370-07:00Habemus papam<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-IU0y8OX5xf4/UUEKgGkfAiI/AAAAAAAAAYo/nBRBtlkeiNk/s1600/La+bi%CC%81blia+dels+infants.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="http://2.bp.blogspot.com/-IU0y8OX5xf4/UUEKgGkfAiI/AAAAAAAAAYo/nBRBtlkeiNk/s320/La+bi%CC%81blia+dels+infants.jpg" width="194" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
De petit, ma àvia sempre m'explicava que quan sant Pau caigué del cavall... i jo embadalit per la història l'escoltava i en prenia nota mental. També m'explicava el mite de Caín i Abel, la història de l'arca de Noè i quatre coses d'un senyor que en deia Jesús (sense abusar-ne). A la prestatgeria sempre hi havia hagut aquest llibre (que he llegit dos o tres cops - un no fa gaire) i de tant en tant m'empassava alguna missa del diumenge (algun dia s'haurien de plantejar què collons programen les televisions els diumenges al matí). </div>
<div style="text-align: justify;">
Quan anava per aquests mons de Déu amb mons pares i anàvem a alguna església i ens plantavem davant una portalada o un altar o sota una volta m'explicaven quatre coses (d'allò que jo en dic religió d'estar per casa (quatre mites -els pintors es repetien molt- i quatre llegendes necessaris per entendre el 90 % de l'art religiós de les penínsules ibèrica i itàlica, l'occitània i l'Austria de Mozart).</div>
<div style="text-align: justify;">
Ara de gran, la meva fascinació pel tema (ningú em pot negar que la Bíblia no té històries meravelloses i delicioses per a qualsevol amant de la lectura) m'ha fet seguir preguntant i anant a veure celebracions i estances religioses. Me les miro des d'uns ulls que no creuen en aquest Déu que els cristians defensen (ni en cap altre) però alhora m'ajuden a entendre la meva societat (des de la llengua, la literatura (si tens certa cultura religiosa<i> la Plaça del diamant</i> es llegeix d'una manera molt diferent), artística, ritualística (per sort o per desgràcia aquests de l'església tenen molt clar quin ritu ha de seguir cada cosa), el calendari (ja sigui adaptat o no de ritus pagans), la gastronomia, la música, el cinema...).</div>
<div style="text-align: justify;">
És per això que entenent tota la crítica que es pugui fer al sistema jerarquic, distanciat de la realitat social... o fins i tot a la religió en si, sigui cristiana o no; defenso que cal que no arraconem a peça de museu local aquesta mica de cultura que ens serveix per entendre el món que ens envolta i si ho dic és perquè és un passat que ha format la nostra societat i ens dóna moltíssimes eines per entendre-la. </div>
<div style="text-align: justify;">
Bé, ens veiem diumenge tallant la pota a la vella quaresma.</div>
Trentohttp://www.blogger.com/profile/04304139152574553155noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4627067353950826694.post-57187594350505524052012-05-06T14:53:00.000-07:002012-05-06T14:53:01.391-07:00L'any de ...Aquest any es celebra el centenari del naixement de tres grans escriptors que hi ha hagut al nostre país: Pere Calders, Joan Sales i Avel·lí Artís Gener (Tísner). Fa unes setmanes (no sé si us ho havia explicat), una amiga em deia que li feia mandra llegir Calders (per allò de "Explorador celest a la deriva" i els llibres de primària), ara l'ha descobert i em té segrestat el meu volum dels contes complets.<br />
Incerta Glòria, una de les més grans novel·les catalanes sobre la guerra, sempre descansa a la vora del meu llit. Intents de llegir-lo tot i trampes que em posa la universitat no deixant-me llegir el que vull (llegiu-lo, tots els trossos que he llegit i xalat eren deliciosos).<br />
En Tísner també l'he llegit i us sóc sincer, no aconsegueixo entrar-hi per tant, no passa res. També està a la vora i em crida. He de fer l'esforç de llançar-m'hi del tot, ho sé. A l'estiu, o l'any vinent, o l'altre... però us asseguro que ho aconseguiré.<br />
Tot i no ser els seus centenaris afegiré dos noms que per mi són imprescindibles per entendre la literatura i la història d'aquest país: Jesús Moncada i Blai Bonet.Trentohttp://www.blogger.com/profile/04304139152574553155noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4627067353950826694.post-5226673690658428852012-03-19T23:22:00.000-07:002012-03-19T23:22:25.208-07:00Que venim dels grecs i els romans de vegades es torna estafa<div style="text-align: justify;">L'altre dia, tot compartint una cervesa amb una amiga parlàvem de la tasca que han fet Joan Amades i els seus contemporanis. Alhora parlavem de la tradició, dels ritus. Aquesta amiga en un moment va fer una pregunta que em va fer reflexionar i alhora ha motivat que durant aquests dies el meu cap barrini "Però no vols dir que això deu venir de Virgili?" La meva resposta va ser que Virgili, així com va fer Homer o l'autor del Poema de Gilgamesh acaba recollint els fruits d'una tradició, d'unes pors, d'uns mites que la societat crea per superar aquestes pors per posar-les en una carcassa poètica, estil·lística que busca l'excelsitud. </div><div style="text-align: justify;">No dic que Virgili sigui pas dolent (Déu me'n guard de tal pecat), ni que no sigui un referent cultural per les nostres societats, sinó que potser és necessari que a les escoles, instituts, universitats s'ensenyi a valorar el que neix de la societat, allò popular del que no en podem determinar l'antiguitat. Tenim molt a veure amb els grecs i els romans però siguem conscients que abans d'aquests hi ha hagut moltes altres civilitzacions i que aquestes han construït també la nostra visió del món possiblement més global ja que tothom s'ha d'explicar allò que no entén i normalment no entenem el mateix.</div>Trentohttp://www.blogger.com/profile/04304139152574553155noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4627067353950826694.post-23900414267594710002012-02-28T12:06:00.000-08:002012-02-28T12:06:40.331-08:00M'intento explicarAhir vaig fer un escrit sobre el desvetllament, breu i directe, però em sembla que hi ha gent que no l'ha entès gaire (segurament perquè jo no m'he explicat bé).<br />
<br />
En cap moment he dit que no s'hagi de parlar del desvetllament. Ben al contrari, se n'ha de parlar i molt. Però, i aquí hi ha la mare dels ous del meu escrit, les persones tenim la refotuda mania de deixar que els temes ens monopolitzin (ep, jo el primer) i em temo que amb aquest acte (com a mínim en tinc la sensació) ha passat això.<br />
Està molt bé que parlem del desvetllament (segur que hi ha gent que li vindrà més de gust que a mi - el meu acte de Les Santes sempre ha estat la Crida- i que de ben segur hi té molt a dir, encara hi diré més: que gent que mai ha pogut participar activament en el debat d'aquest acte hi pugui accedir i dir-hi la seva), però parlem també d'altres actes (que també necessiten una feina no tan grossa a darrere, però que també en tenen).<br />
<br />
Simplement això.Trentohttp://www.blogger.com/profile/04304139152574553155noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4627067353950826694.post-84011117973689245842012-02-27T09:07:00.000-08:002012-02-27T09:07:58.458-08:00Cansat del desvetllamentAquests dies s'ha reobert el tema del desvetllament. A mi em cansa. Em cansa, no perquè vulgui eliminar l'acte, no perquè no m'estimi l'acte; sinó perquè sembla que Les Santes només siguin aquest acte.<br />
<br />
El problema no és que parlem del desvetllament (que n'hem de parlar i molt), sinó que no parlem de la la resta: d'actes tradicionals, els actes infantils, els concerts, el teatre, el cartell. En fi: la línia teòrico-filosòfica de Les Santes.Trentohttp://www.blogger.com/profile/04304139152574553155noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-4627067353950826694.post-20314629138647644562012-02-26T13:02:00.000-08:002012-02-26T13:02:12.551-08:00Hi ha discos i discos<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/-xVLtsGuUhVE/T0qdvCdy3_I/AAAAAAAAAWI/iEDRCFbInl8/s1600/canc%CC%A7o%CC%81+bonica+mo%CC%81n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="239" src="http://1.bp.blogspot.com/-xVLtsGuUhVE/T0qdvCdy3_I/AAAAAAAAAWI/iEDRCFbInl8/s320/canc%CC%A7o%CC%81+bonica+mo%CC%81n.jpg" width="320" /></a></div>L'altre dia mirant cassetes vaig trobar un cassete casolà on hi ha gravat "La cançó més bonica del món". Un disc que personalment em va marcar molt. L'espectacle el vam veure el dia 31 de gener de 1994 al Palau de la música catalana (el dia que es va cremar el Liceu. Hi vaig descobrir una cançó que sempre he perseguit "Mossèn Joan de Vic".<br />
Avui, l'he posat a la mini-cadena i just abans d'escoltar el Barça, n'he fet una escolta. M'ha tornat a agradar. El que m'ha agradat més però, ha sigut que quan al facebook he preguntat qui el tenia, molta gent ha respost i no tan sols oferint-lo, sinó explicant-ne anècdotes.<br />
<br />
Demà el tornaré a escoltar i pendré notes de coses que m'interessen i coses que no.<br />
<br />
Us convido a reescoltar-loTrentohttp://www.blogger.com/profile/04304139152574553155noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-4627067353950826694.post-63499748170886240682012-02-19T12:42:00.000-08:002012-02-19T12:42:34.408-08:00Potser ha mort algú en el llit on em gite<span class="Apple-style-span" style="color: #371e2c; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 13px;">Potser ha mort algú en el llit on em gite,</span><span class="Apple-style-span" style="color: #371e2c; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 13px;"> </span><span class="Apple-style-span" style="color: #371e2c; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 13px;"><br />
</span><span class="Apple-style-span" style="color: #371e2c; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 13px;">potser aquests llençols varen embolcallar,</span><span class="Apple-style-span" style="color: #371e2c; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 13px;"> </span><span class="Apple-style-span" style="color: #371e2c; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 13px;"><br />
</span><span class="Apple-style-span" style="color: #371e2c; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 13px;">de moment, algun mort, un pobre mort incògnit,</span><span class="Apple-style-span" style="color: #371e2c; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 13px;"> </span><span class="Apple-style-span" style="color: #371e2c; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 13px;"><br />
</span><span class="Apple-style-span" style="color: #371e2c; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 13px;">mentre se´n feia càrrec el Jutjat del seu cos;</span><span class="Apple-style-span" style="color: #371e2c; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 13px;"> </span><span class="Apple-style-span" style="color: #371e2c; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 13px;"><br />
</span><span class="Apple-style-span" style="color: #371e2c; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 13px;">potser ha mort algú que venia a resoldre</span><span class="Apple-style-span" style="color: #371e2c; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 13px;"> </span><span class="Apple-style-span" style="color: #371e2c; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 13px;"><br />
</span><span class="Apple-style-span" style="color: #371e2c; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 13px;">un assumpte, unes coses: algú ha mort, sense dubte,</span><span class="Apple-style-span" style="color: #371e2c; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 13px;"> </span><span class="Apple-style-span" style="color: #371e2c; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 13px;"><br />
</span><span class="Apple-style-span" style="color: #371e2c; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 13px;">en el llit on em gite, una nit qualsevulla,</span><span class="Apple-style-span" style="color: #371e2c; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 13px;"> </span><span class="Apple-style-span" style="color: #371e2c; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 13px;"><br />
</span><span class="Apple-style-span" style="color: #371e2c; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 13px;">lluny de la seua casa, del seu poble, dels seus,</span><span class="Apple-style-span" style="color: #371e2c; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 13px;"> </span><span class="Apple-style-span" style="color: #371e2c; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 13px;"><br />
</span><span class="Apple-style-span" style="color: #371e2c; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 13px;">del corral i els geranis, de l´esposa, dels pares.</span><span class="Apple-style-span" style="color: #371e2c; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 13px;"> </span><span class="Apple-style-span" style="color: #371e2c; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 13px;"><br />
</span><span class="Apple-style-span" style="color: #371e2c; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 13px;">Algun adolescent ha dedicat a Onan,</span><span class="Apple-style-span" style="color: #371e2c; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 13px;"> </span><span class="Apple-style-span" style="color: #371e2c; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 13px;"><br />
</span><span class="Apple-style-span" style="color: #371e2c; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 13px;">de genolls en el llit, el seu càntic febril.</span><span class="Apple-style-span" style="color: #371e2c; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 13px;"> </span><span class="Apple-style-span" style="color: #371e2c; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 13px;"><br />
</span><span class="Apple-style-span" style="color: #371e2c; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 13px;">Algú no s´ha gitat, passetjant per l´estança</span><span class="Apple-style-span" style="color: #371e2c; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 13px;"> </span><span class="Apple-style-span" style="color: #371e2c; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 13px;"><br />
</span><span class="Apple-style-span" style="color: #371e2c; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 13px;">preocupat, fumant, despert tota la nit.</span><span class="Apple-style-span" style="color: #371e2c; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 13px;"> </span><span class="Apple-style-span" style="color: #371e2c; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 13px;"><br />
</span><span class="Apple-style-span" style="color: #371e2c; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 13px;">Potser, alguna nit, ha parit una dona,</span><span class="Apple-style-span" style="color: #371e2c; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 13px;"> </span><span class="Apple-style-span" style="color: #371e2c; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 13px;"><br />
</span><span class="Apple-style-span" style="color: #371e2c; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 13px;">ha plorat un infant, ha cridat una verge,</span><span class="Apple-style-span" style="color: #371e2c; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 13px;"> </span><span class="Apple-style-span" style="color: #371e2c; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 13px;"><br />
</span><span class="Apple-style-span" style="color: #371e2c; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 13px;">s´ha perpetrat allò que en diuen adulteri.</span><span class="Apple-style-span" style="color: #371e2c; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 13px;"> </span><span class="Apple-style-span" style="color: #371e2c; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 13px;"><br />
</span><span class="Apple-style-span" style="color: #371e2c; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 13px;">Potser, en aquest llit, va morir un infant.</span><span class="Apple-style-span" style="color: #371e2c; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 13px;"> </span><br />
<span class="Apple-style-span" style="color: #371e2c; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 13px;"><br />
</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="color: #371e2c; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 13px;">Vicent Andrés Estellés</span>Trentohttp://www.blogger.com/profile/04304139152574553155noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4627067353950826694.post-43653280386616458232012-01-16T00:44:00.000-08:002012-01-16T00:48:57.551-08:00Els catalans no som tan europeus com volem fer veure i no passa res<div style="text-align: justify;">Si em disposo a fer aquesta afirmació és perquè fa temps que em ronda pel cap i hi arrela amb força. Hi ha lavoluntat de moltes persones de fer veure que un dels punts de diferència entre catalans i espanyols és que els primers som més educats. Per altra banda, hi ha qui vol veure els catalans, els espanyols i tots els habitants de la costa mediterrània com aquells bàrbars a qui cal educar, a qui cal refinar les maneres; com aquella biga del corral sobre la qual reposa la casa senyorial.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">A mi no m'agrada ser europeu si això implica que he de deixar de tenir diables a les festes majors del meu país, que no puc fer soroll un divendres de festa major a les 2 de la matinada (els veins, molt europeus ells, volen dormir i presumir d'una casa al centre de la ciutat), que he de deixar de parlar català per parlar anglès (aquesta no ens l'han imposada, no), que no em puc alegrar del fet que un fill de puta com en Fraga s'hagi mort...</div><div style="text-align: justify;">Prefereixo ser impulsiu, directe, viu, barroer, eixalebrat... Però per sobre de tot, català.</div>Trentohttp://www.blogger.com/profile/04304139152574553155noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4627067353950826694.post-39458424580955711382012-01-12T00:49:00.000-08:002012-01-12T00:49:11.771-08:00De l'autoodi<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/-tEoIT3XiU3I/Tw6edywEeDI/AAAAAAAAAVs/EVFRp-iZ4mY/s1600/tardor+barcelonina+pujols.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/-tEoIT3XiU3I/Tw6edywEeDI/AAAAAAAAAVs/EVFRp-iZ4mY/s1600/tardor+barcelonina+pujols.jpg" /></a></div><div style="text-align: justify;">En Carles Belda diu que un dels problemes que tenim els catalans és el nostre autoodi. No podria tenir més la raó.</div><br />
<ul><li style="text-align: justify;">Últimament he sentit gent (i no pas lolailos) titllar de vergonyós "fer cagar el tió" o "el caganer". </li>
<li style="text-align: justify;">L'altre dia una amiga em deia que feia anys que no llegia res en català.</li>
<li style="text-align: justify;">"El Tirant és un llibre horrible" us sona aquesta frase? El problema, que el fem llegir a Batxillerat i no deixem que la gent l'agafi tranquil·lament i en gaudeixi.</li>
<li style="text-align: justify;">"La música en català és tota igual" Us sona?</li>
<li style="text-align: justify;">"Els actors catalans són els mateixos". Us sona? (quantes pelis anem a veure d'en Brad Pitt? i de l'Adrien Brody?)</li>
</ul><div style="text-align: justify;">Doncs a mi m'agrada que quan el tió cagui, em cagui el nou disc d'en Jaume Arnella, un llibre de Francesc Pujols, la tercera i la quarta temporada de Porca Misèria. I que en acabat, quan vagi a dormir, pugui seguir fent el que estem fent amb la Mariona: un capítol del Tirant per dia.</div>Trentohttp://www.blogger.com/profile/04304139152574553155noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4627067353950826694.post-62447018382684210672012-01-10T09:16:00.000-08:002012-01-10T09:16:00.222-08:00COMENÇAR PEL FINALComenço pel final.<br />
Per això no m'acomiado.<br />
Entro per la porta del darrere<br />
i camino d'esquena,<br />
d'esquena al que passarà...<br />
Per no veure el que ja sé<br />
torno al silenci abans de parlar,<br />
a la innocència abans de fer mal,<br />
al menjar abans de tenir gana<br />
i, tot i sabent com acabarà,<br />
a tornar-me a equivocar.<br />
<br />
Marc ParrotTrentohttp://www.blogger.com/profile/04304139152574553155noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4627067353950826694.post-3942297036186311262012-01-03T09:30:00.000-08:002012-01-03T09:30:59.175-08:00Dels que no es veuen<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-E7qFvaZZZA0/TwM7GOKc8EI/AAAAAAAAAVk/pYDqdE_3g-k/s1600/P1091177.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="157" src="http://4.bp.blogspot.com/-E7qFvaZZZA0/TwM7GOKc8EI/AAAAAAAAAVk/pYDqdE_3g-k/s320/P1091177.jpg" width="320" /></a></div>Hi ha gent que fa molt per un grup, una ciutat, un país, una llengua, una cultura, uns ideals. Hi ha gent que s'exhibeix i sovint traeix els seus ideals vençut per una certa voluntat de protagonisme embriagador.<br />
<br />
Hi ha gent, però, que creu en uns ideals. Hi ha gent, però, que creu en la col·lectivitat. Hi ha gent, però, que creu que la manera de fer aquesta feina és des de l'anonimat o el pseudo-anonimat. Hi ha gent, però, que l'únic que et demanarà a canvi d'un favor és que siguis legal.<br />
<br />
Una d'aquestes persones ja no hi és. Bé, si que hi és. Ens ha deixat una manera de pensar, una manera de fer, uns records que han canviat la nostra manera d'entendre la festa, la ciutat, el país; en fi la vida.<br />
<br />
Algú havia de ser darrere del desvetllament bellugós, i de la postal de gegants, i els botargues, i la vella quaresma, i la momerota, i la manera com ballen els gegants, i la manera de ser dels gegants (sense córrer, sense dur bambes, donant paper als petits detalls...), i les matinades, i el model de Les Santes fem-ne festa major, i , i, i...<br />
<br />
Algú que va estar a tot arreu (si, hi havia més gent en cadascún d'aquests moments, però ningúia tots) i en canvi sabia estar darrere fent molts cops la feina de formigueta que carrega 8 cops el seu pes perquè una cosa funcioni.<br />
<br />
Hi ha algú que va ensenyar-nos (com qui no vol la cosa) a valorar el cava, mirar la riera (el carrer) i valorar-ne la bellesa, fixar-nos en els mil detalls de la vida, en els contes que hi ha darrere de la festa, a fer que tot i que ho vegis des de dins i en sàpigues tots els trucs, ser partícep de la teva festa sigui una experiència única.<br />
<br />
Tot això després de mesos volent fer aquest escrit, pensar en Ell mil cops, plorar per la seva absència, riure per Ell, brindar amb ell i pensar que la seva feina s'ha de continuar.<br />
<br />
Gràcies Uanxo.<br />
<br />
Nota: la foto està feta amb la càmera de l'Eloi Romañà, però com que ell hi surt suposo que la va fer algun momeroter bona persona.Trentohttp://www.blogger.com/profile/04304139152574553155noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-4627067353950826694.post-60391996827146966072011-12-20T07:48:00.000-08:002011-12-20T07:48:12.593-08:00De l'amor<div style="text-align: justify;">Avui tornant de la universitat a casa he vist una parella de 45-50 anys asseguts a l'esplanada. Ell plorava. Ella l'abraçava. M'he imaginat mil històries al seu voltant: potser ella l'estava deixant, potser s'ha mort el seu fill, o el seu pare, o la seva mare, potser s'ha quedat sense feina, potser s'ha arruïnat, potser simplement necessitava plorar i que l'abracessin.</div>Trentohttp://www.blogger.com/profile/04304139152574553155noreply@blogger.com1