Ahir vaig fer un escrit sobre el desvetllament, breu i directe, però em sembla que hi ha gent que no l'ha entès gaire (segurament perquè jo no m'he explicat bé).
En cap moment he dit que no s'hagi de parlar del desvetllament. Ben al contrari, se n'ha de parlar i molt. Però, i aquí hi ha la mare dels ous del meu escrit, les persones tenim la refotuda mania de deixar que els temes ens monopolitzin (ep, jo el primer) i em temo que amb aquest acte (com a mínim en tinc la sensació) ha passat això.
Està molt bé que parlem del desvetllament (segur que hi ha gent que li vindrà més de gust que a mi - el meu acte de Les Santes sempre ha estat la Crida- i que de ben segur hi té molt a dir, encara hi diré més: que gent que mai ha pogut participar activament en el debat d'aquest acte hi pugui accedir i dir-hi la seva), però parlem també d'altres actes (que també necessiten una feina no tan grossa a darrere, però que també en tenen).
Simplement això.
dimarts, 28 de febrer del 2012
dilluns, 27 de febrer del 2012
Cansat del desvetllament
Aquests dies s'ha reobert el tema del desvetllament. A mi em cansa. Em cansa, no perquè vulgui eliminar l'acte, no perquè no m'estimi l'acte; sinó perquè sembla que Les Santes només siguin aquest acte.
El problema no és que parlem del desvetllament (que n'hem de parlar i molt), sinó que no parlem de la la resta: d'actes tradicionals, els actes infantils, els concerts, el teatre, el cartell. En fi: la línia teòrico-filosòfica de Les Santes.
El problema no és que parlem del desvetllament (que n'hem de parlar i molt), sinó que no parlem de la la resta: d'actes tradicionals, els actes infantils, els concerts, el teatre, el cartell. En fi: la línia teòrico-filosòfica de Les Santes.
diumenge, 26 de febrer del 2012
Hi ha discos i discos
Avui, l'he posat a la mini-cadena i just abans d'escoltar el Barça, n'he fet una escolta. M'ha tornat a agradar. El que m'ha agradat més però, ha sigut que quan al facebook he preguntat qui el tenia, molta gent ha respost i no tan sols oferint-lo, sinó explicant-ne anècdotes.
Demà el tornaré a escoltar i pendré notes de coses que m'interessen i coses que no.
Us convido a reescoltar-lo
diumenge, 19 de febrer del 2012
Potser ha mort algú en el llit on em gite
Potser ha mort algú en el llit on em gite,
potser aquests llençols varen embolcallar,
de moment, algun mort, un pobre mort incògnit,
mentre se´n feia càrrec el Jutjat del seu cos;
potser ha mort algú que venia a resoldre
un assumpte, unes coses: algú ha mort, sense dubte,
en el llit on em gite, una nit qualsevulla,
lluny de la seua casa, del seu poble, dels seus,
del corral i els geranis, de l´esposa, dels pares.
Algun adolescent ha dedicat a Onan,
de genolls en el llit, el seu càntic febril.
Algú no s´ha gitat, passetjant per l´estança
preocupat, fumant, despert tota la nit.
Potser, alguna nit, ha parit una dona,
ha plorat un infant, ha cridat una verge,
s´ha perpetrat allò que en diuen adulteri.
Potser, en aquest llit, va morir un infant.
Vicent Andrés Estellés
potser aquests llençols varen embolcallar,
de moment, algun mort, un pobre mort incògnit,
mentre se´n feia càrrec el Jutjat del seu cos;
potser ha mort algú que venia a resoldre
un assumpte, unes coses: algú ha mort, sense dubte,
en el llit on em gite, una nit qualsevulla,
lluny de la seua casa, del seu poble, dels seus,
del corral i els geranis, de l´esposa, dels pares.
Algun adolescent ha dedicat a Onan,
de genolls en el llit, el seu càntic febril.
Algú no s´ha gitat, passetjant per l´estança
preocupat, fumant, despert tota la nit.
Potser, alguna nit, ha parit una dona,
ha plorat un infant, ha cridat una verge,
s´ha perpetrat allò que en diuen adulteri.
Potser, en aquest llit, va morir un infant.
Vicent Andrés Estellés
Subscriure's a:
Missatges (Atom)